Cervesa, canya i peixos

Comencem un nou any, el 2014. Un any ple de proposits i feina a fer. Per a començar-lo amb empenta i ganes, deixem espai a la web a un escrit que ens ha arribat d’un bon amic de la Segarra, en Giliet de Florejacs, arrel del sopar de celebració del primer any de la Fundació. Llegiu, llegiu,…

«Ara fa uns dies vaig tenir el goig d’assistir al sopar de celebració del primer any de vida del projecte de la Fundació Casa Dalmases. L’empeny, materialitzat a través de la botiga l’Espígol del carrer Major 87 de Cervera, és una aposta admirable, valenta i arriscada i constitueix un d’aquells exemples que et fan sentir optimista i creure que un futur millor és possible. Admirable i valenta perquè té com a punt de partida un edifici emblemàtic, la casa pairal de la família Dalmases i Massot a Cervera, la recuperació del qual exigeix un esforç titànic. L’edifici, senyorial immoble setcentista, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un dels notables casals que s’afileren al carrer Major de la ciutat, una artèria que, malgrat els esforços de la Paeria i d’alguns emprenedors quasi-heroics, no hi ha manera que assoleixi la vitalitat comercial que fora desitjable. El fet que es pretengui fer de la Casa un espai obert, atractiu i sostenible, partint de la cultura i del comerç de proximitat, encara ho fa més encomiable. Avui en dia, la cultura no és de cap manera -si és que ho ha estat alguna vegada- sector d’atenció estratègica per aquells que administren els eraris públics, per la qual cosa plantar-la als fonaments de qualsevol projecte és ben meritori. A més, se li dóna visibilitat amb la instal·lació d’un comerç de producte de qualitat, responsabilitat, traçabilitat i generat des de l’economia social, estructurant una oferta comercial no pas a partir dels ítems preu o marca, sinó fixant-se en la lletra petita de les etiquetes: si allò que hi ha darrera de cada producte ajuda a fer un món millor…

Però no és això el que fa molt gran el projecte de la Fundació Casa Dalmases, sinó el fet que, a la projecció de la cultura i a la potenciació del coneixement del territori se li afegeix una tercera pota: l’esforç per integrar les persones que requereixen atencions especials, defugint  la caritat i el paternalisme i vehiculant-ho a través de la formació i l’ocupació laboral. En aquest camí, en un esperit de treball en comú i d’enriquiment amb les experiències dels altres, es fan acompanyar de l’Associació Alba, que ja fa anys que treballa en la millora de la qualitat de vida dels discapacitats de la Segarra i l’Urgell, i de la Fundació Formació i Treball, impulsora de la inserció laboral de les persones dels col·lectius amb risc d’exclusió. Seguint l’estela i en estreta cooperació amb la cooperativa l’Olivera, elaboradors de vi i oli que ens demostren dia a dia que economia social i producte de qualitat poden anar agafats de la mà, impulsen un obrador d’elaboració i comercialització d’unes cerveses artesanes, rosses i torrades, que fan goig de tastar, gaudir i maridar amb la millor de les gastronomies.

No seria pas adient treure mèrits a les iniciatives com el Banc d’Aliments i el seu gran recapte, ni a cap de les institucions públiques i privades que, a través de la distribució gratuïta d’aliments lluiten contra el malbaratament alimentari, pal·lien les necessitats nutricionals de moltes famílies i consciencien sobre la veritable dimensió de la pobresa alimentària, però projectes com el de Casa Dalmases hi afegeixen el valuós matís de fomentar en el destinatari de l’ajuda el descobriment de les capacitats pròpies i la potenciació de l’autoestima. Es compleix així aquell proverbi oriental que assegura que qui dóna un peix a un home li assegura el  menjar del dia, però qui li lliura una canya i li ensenya a pescar li garanteix l’aliment per la resta de la vida.

En un temps on els partits majoritaris són capaços d’elevar a rang de norma suprema l’obligatorietat de vetllar per l’equilibri pressupostari i el pagament dels interessos del capital, per damunt de la lluita contra la marginació i les injustícies socials, o quan les retallades financeres en matèria social amenacen en deixar fora del sistema una de cada quatre persones, esforços com el de Casa Dalmases mereixen, al menys, rebre el reconeixement de la ciutadania. En uns dies on de sobte certs banquers i polítics han canviat el discurs de la defensa a ultrança de l’austeritat i ara ens bombardegen amb la consigna que el nostre país ja ha sortit de la crisi, mentre moltes famílies segueixen perdent l’habitatge, molts infants pateixen de malnutrició i els serveis assistencials es veuen desbordats pel cúmul de demandes, és en l’anomenat tercer sector on es demostra el compromís i la voluntat de la ciutadania per forjar un futur millor. En unes dates on es quantifica l’esperit nadalenc en funció del número de vianants carregats de bosses al llarg de les avingudes i els centres comercials o on es pretén finançar els programes de desenvolupament de la infància i l’adolescència a través del foment dels jocs i les apostes (mentre es rebaixa la fiscalitat dels casinos), la inversió en la formació i el treball com a lluita contra el risc de marginalitat dóna llum natural al final del túnel (diferent a la dels focus del tren de la troica  que s’acosta en sentit contrari per envestir-nos).

Als baixos de la Casa Dalmases, l’any 1901, en Faust Dalmases inaugurà les instal·lacions generadores que començaren a produir el gas acetilè que permeté l’arribada de l’enllumenat públic als carrers de Cervera. Avui, en aquest emplaçament, sota les mateixes encavallades fusta, s’hi elabora una cervesa que pren el nom de la casa com a marca comercial i les motllures dels permòdols de les bigues com a logotip. Que aquesta combinació entre emprenedoria i benefici social, entre sostenibilitat i creació de riquesa, entre qualitat de vida i responsabilitat tingui un llarg recorregut i serveixi d’exemple i contagi per d’altres accions que, des de l’esfera privada o pública, siguin motor de desenvolupament i futur. Brindem amb cervesa artesana perquè el projecte de la Fundació Casa Dalmases tingui una llarga vida!»

Trobareu l’article a la web d’en Giliet de Florejacs.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s