PERE JAUME MASSOT. ENNOBLIMENT I ASCENS SOCIAL DE LA FAMÍLIA MASSOT

PERE JAUME MASSOT

ENNOBLIMENT I ASCENS SOCIAL DE LA FAMÍLIA MASSOT

 Aquesta entrada és extreta del treball presentat per la historiadora Mercè Gras a la Jornada “Casa Massot-Dalmases de Cervera, present, passat i futur”, amb el títol: “Els Massot-Dalmases i la guerra de Successió”

PERE JAUME MASSOT (Juneda 1636-1706) és fill de Joan Massot i Cecília Bellet, veïns de Juneda.

Es casa en primeres núpcies amb Teresa Parés ―dita Teresa Sabadia, vídua de Josep Sabadia Campo, ciutadà honrat de Lleida i propietari de terres de regadiu a l’horta de Lleida. Els Sabadia, família de lletrats, participaven en el govern de la ciutat de Lleida i de l’Estudi General, i havien accedit a l’estament privilegiat amb Jeroni Sabadia Oliva, oncle de Josep, doctor en drets, ciutadà honrat de Lleida, síndic, cònsol i tauler de la ciutat, i cavaller per nomenament de Felip IV, el 1647 (ANC2-61-T-734).

A més dels béns materials, Teresa aportava al segon matrimoni també una filla, Maria Rosa Sabadia Parés. Amb en Pere Jaume no van tenir fills.

En segones núpcies es casa amb Esperança Sabaner (m.c.1690), filla de Nadal Sabaner i Montserrat, de Cubells (La Noguera). Tenen un fill: Andreu Massot i Sabaner.

Amb Pere Jaume Massot es produeix un clar ascens social de la família Massot. Quan comptava ja 52 anys, el 15 d’agost de 1688, va comprar al noble Francesc de Copons i de Grimau, la baronia del Bullidor, al municipi de Barbens (Urgell), que pertanyia al llinatge Copons des de l’any 1487, amb el seu castell, lloc i terme; i per tant el dret d’intitular-se baró, amb plena percepció dels drets jurisdiccionals i campals corresponents, per un preu de 13.600 lliures. Aquesta quantitat és il·lustrativa del capital que podia moure Pere Jaume, i que segurament no procedia únicament de les rendes de les seves terres, sinó molt possiblement de l’arrendament de rendes senyorials o fiscals.

Ens podem preguntar per què Francesc de Copons es va vendre la baronia i la raó són les dificultats familiars i patrimonials que tenia Antoni de Copons i Grimau, germà de Francesc. Aquest turbulent personatge es casà el 1666 amb Maria de Pinós i de Rocabertí. Antoni va ser inculpat de la mort d’un familiar del virrei de Catalunya (Gaspar Téllez-Girón y Gómez de Sandoval, duc d’Osuna, d’Uceda i marquès de Peñafiel, que fou virrei del Principat entre 1667-1669), i va fugir del Principat per eludir l’acció de la justícia. Després d’un curt i desgraciat matrimoni, la parella va decidir separar-se i demanar el divorci, i obtingut, Maria de Pinós i de Rocabertí decidí fer-se religiosa carmelita descalça. Antoni de Copons va morir el 1686, sense descendència, i la baronia del Bullidor va passar al seu germà Francesc, que va vendre-la, dos anys després, als Massot. L’any 1689 Francesc encara mirava d’esquivar el pagament de la meitat del lluïsme que devia a la corona (avui en diríem impost de transmissions patrimonials).

Pere Jaume Massot, després d’haver comprat la baronia del Bullidor, el 1688, reblava el seu procés d’ennobliment amb la compra del privilegi de ciutadà honrat de Barcelona, el 1693. Aquest primer pas cap a l’estament nobiliari es va produir en el context de la guerra dels Nou Anys, que la monarquia hispànica mantenia amb França, i que dessagnava les arques reials. Amb la venda d’aquests títols, a 100 doblons cadascun, la corona beneficià a altres sis terratinents. L’import d’aquestes quantitats hauria de ser destinat a la creació d’un hospital o a la fortalesa de la Seu d’Urgell, que havia caigut en mans del francès duc de Noailles, l’any 1691 (ACA, Consell d’Aragó Aragón, Lligalls, 0240, nº 017 1693-4-3).

En el decurs dels segles XVI i XVII, terratinents, comerciants i membres de l’administració, que s’havien enriquit, van intentar incorporar-se a la petita noblesa demanant els mateixos títols. L’ennobliment, a més de notorietat social, permetia aspirar a casaments més avantatjosos entre la noblesa, a més d’altres privilegis polítics (com la participació en el govern municipal, de la Generalitat i en la confraria militar de Sant Jordi); també significava beneficis fiscals (l’exempció de pagar tributs i d’allotjar la tropa), militars (dur armes distintives dels nobles, com l’espasí), i judicials (no podien patir penes infamants, tortura, anar a presó per deutes …)

L’ascens social sovint implicava, però, l’abandonament de les activitats econòmiques productives que havien estat a la base del seu creixement i l’inici d’estratègies rendistes.

Segons l’historiador Pere Molas, dels 196 privilegis de ciutadà honrat de Barcelona que concedí Carles II, només una trentena corresponien a residents a Barcelona, la resta de beneficiaris eren propietaris rurals o habitants d’altres ciutats. En teoria, les mercès nobiliàries (noblesa de privilegi) que concedia el rei es devien a serveis prestats a la monarquia: una part d’aquests serveis sabem del cert que corresponien a l’entrega d’aquests preceptius 100 ducats per a destinar-los a la defensa de la Seu d’Urgell o a alguna altra necessitat imperiosa de la monarquia, però és possible que aquests membres de la pagesia benestant de les comarques de Lleida i Tarragona, que tenien prou capital per a disposar-ne en aquesta costosa inversió, també haguessin prestat altres serveis a la monarquia, com ara participar en el negoci de la guerra en qualitat de proveïdors dels assentistes [tractants] de grans per a l’exèrcit. Era una inversió molt lucrativa a la que es dedicaren, per exemple, el marquès de Tamarit o Jaume Baró (que treballava per ell i aplegà una gran fortuna), en Jaume Cortada, avantpassat del baró de Maldà, fins i tot els mercaders holandesos Kies i Jagger, puntals de l’austriacisme.

Ja per acabar, cal dir que el títol de ciutadà honrat concedit a Pere Jaume mssot, l’heretaran els seus descendents per línia directa masculina.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s