Les aventures d’en Xoc

En Xoc és el personatge que ens va acompanyà en la nostra aventura per portar l’obrador de xocolata La Vall d’Or, de Cellers a la Casa Dalmases de Cervera. Les seves aventures van ser publicades en aquesta pàgina:

1. En Xoc té feta ja l’elecció. Li apareixen pors i intenta imaginar tot el que es trobarà: dificultats, penyasegats, nits fredes, dies de boira, li faran mal els peus o li pesarà la motxilla, hores de soledat i potser moments de tristesa … però la decisió ja està presa. Deixarà els plàcids paratges de Cellers per iniciar una nova etapa a la ciutat. Nous aprenentatges, noves il·lusions per descobrir-se i donar-se més i millor. La bellesa de la Vall d’or el reté però el seu cor cobeja una flama que no pot ignorar. Marxarà cap a Cervera.

1.Cellers

2. La partença d’en Xoc no ha deixat indiferents els seus amics de Cellers. Tot i que han tingut les seves disputes, ara sent que els trobarà a faltar. El seu comiat és un aiguabarreig de sentiments. En Xoc és conscient que deixa enrere una etapa molt important. Mantindrà la seva essència però la novetat l’enriquirà i farà que les seves relacions, les que ja té i les futures, siguin més plenes encara.

2.Cellers

3.Sembla com si un cop posats en marxa, tot el que resta és anar tirant, que és cosa feta. Res més lluny de la veritat. En Xoc es troba amb dificultats que no hi comptava. La orientació entre el migdia i ponent semblava bona però els camins són capritxosos i no acostumen a seguir itineraris rectes, amb diverses bifurcacions que són tot un maldecap. Quan entra en algun atzucac, es desanima.

S’atura. Es tranquil·litza. S’enfila en un punt alt i afina els sentits. Els petits senyals són molt importants per ajudar-lo a encertar la ruta

3.Cellers

 

4. Avui en Xoc no ha fet sol el camí. Ha trobat dos companys: la Quimeta de les Rovirasses i l’Hug de Sant Donat. Ella l’hi ha ofert un bot de vi. L’altre li han dut el sarró una estona … És clar que ell ha col·laborat amb el que ha pogut, amb un somriure, amb un bocí d’ell mateix,…

Al capvespre, quan s’acomiada, els agraeix la companyonia i mira amb confiança el tram que haurà de fer sol.

4.Cellers

5. En una estranya fondalada, en Xoc ha fet una troballa que l’ha emocionat especialment. Un tresor en forma de manuscrit que parla d’allò que el constitueix: d’allò que és i de les persones que en fan tot un art.

El seu origen és el cacau (segons els asteques, llavor d’origen diví) és un arbre de talla petita, propi dels boscos tropicals de l’Amèrica.

N’hi ha diversos tipus però el “natiu” és el més genuí i el que dóna fruits de major qualitat. Està reservat per a la fabricació de les xocolates més fines tot i que l’arbre és fràgil i de baix rendiment.

Inspiració per seguir avançant!

5.Cellers

6. Xoc en la seva curiositat ha descobert un aixopluc. Mentre explorava l’indret, ha aparegut un monstre que li barra l’entrada.

Ha quedat atrapat en un cau de foscor.

7.  Per sortir de l’embolic on es trobava, en Xoc ha ideat un pla.

En la foscor d’aquell cau, Xoc ha vessat la bota de vi que li va donar l’amiga de les Rovirasses sobre l’àpat del monstre que ha devorat en desmesura fins a deixar-lo en un son profund.

Des d’aquell clot, en Xoc increpa el monstre. Aquest es desvetlla i intenta engrapar-lo per cruspir-se’l. L’embriaguesa l’ha deixa maldestre. En Xoc aprofita la manca de reflexes d’aquell brivall per escapolir-se entre els seus gemecs.

En Xoc aconsegueix escapar.

8. El mal pas de la cova l’ha tornat ha fer dubtar. S’ha quedat confós pensant en la seva imprudència.

Consirós valora la continuïtat de la seva aventura. No se sent prou fort i li manquen tantes coses,…

Mentre s’aclofava entre les clivelles d’una roca, un sol radiant ha aparegut amb força.

L’escalfor del migdia ha anat fonent el seu desànim i amb l’arribada de la fresca del capvespre, s’ha sentit més bé.

La vall d’or era tant bonica en aquesta època. Tornar enrere és temptador, però no es perdonaria mai haver cedit a les dificultats per refugiar-se en la còmoda trinxera de la seva zona de comfort.

Ho tornarà a intentar.

9. El dia s’ha alçat amb força.

Els seus impulsos vitals d’en Xoc se senten reconfortats. Ha superat una prova i això li dóna optimisme.

Satisfet, aixeca la vista, percep amb més vivesa que mai el paisatge que l’envolta, les catifes dels sembrats i unes flors precioses que el conviden a gaudir del seu perfum encisador. S’esperona i se sent volar.

 

10. L’embranzida de les jornades anteriors ha dut Xoc molt lluny. Massa!

La muntanya russa d’emocions en la que viu l’ha deixat en el seu punt més baix, envoltat d’una estranya fredor.

Fins quan? Per què jo? Té sentit tot això? -Es pregunta.

I una gèlida indiferència li manlleva les energies...

11. En Xoc ha fet procés. Deixant-se guiar per una inèrcia gens racional ha retornat de territoris polars. L’ara i l’aquí ocupen el seu dia a dia. Tot és novetat i de tot en pot aprendre.

Sense esperar-ho avui ha fet cap al país dels himenòpters, uns individus que mengen els grans de les flors sèssils. L’inviten de seguida a provar aquell menjar i a fer-ne magatzem per quan arribi l’hivern, però ell prefereix no tastar-ne. No vol distreure’s del seu destí. Curiosos aquests himenòpters, sempre traginant gra, sempre preocupats per acumular més i més i més. I quasi sense adonar-se’n descobreix algun d’aquells individus que se li escolen sota la màniga i amenacen la seva integritat a base de petites mossegades. La gosadia de l’ambició no té límits pensa.

Hora de posar-se immediatament en camí. Li resta poc per cloure el seu viatge. No val a badar ara que està tant a prop.

12. Tots els camins arriben a lloc. Els destins defineixen nous origens. Les trajectòries resseguides es queden a la motxilla de cadascú i els aprenentatges obtinguts esdevenen bona base per seguir avançant.

Per fi, en Xoc arriba a Cervera. Tanca una aventura per deixar enrere la vall d’or de la que partia. Se sent satisfet perquè la por no ha estat excusa perquè llences la tovallola. Un profund sentiment d’agraïment l’envaeix.

Comença nova etapa, amb nova llar, amb nous amics i amb nous reptes. El misteri d’allò viscut perdurarà en la seva memòria, però avui arrenca un nou futur. Confiat s’hi lliura perquè tot recomenci a través d’ell.

Molta sort a la Casa Dalmases Xoc. Què la força t’hi acompanyi!

Anuncis